Cap plaer real ens pot arribar a través del mecanisme racional de l'explotació capitalista. El plaer no té regles fixades que el categoritzin. Tot i així, hem de poder desitjar el plaer. D’una altra manera, estaríem perduts.

La cerca del plaer és, per això, un acte de voluntat. Un rebuig ferm de les condicions fixades pel capital, és a dir, dels seus valors. El primer d'aquests rebutjos és el rebuig al treball. La cerca del plaer només pot venir a través de la cerca del joc.

Així, el joc assumeix un significat diferent del que estem acostumats a donar-li en la dimensió del capital. Com a ociositat serena, el joc que s'oposa a les responsabilitats de la vida és una imatge falsa i distorsionada del que realment és. En la realitat de la lluita contra el capital, en el període present de l'enfrontament i en les seves relatives contradiccions, el joc no és un "passatemps", sinó una arma de lluita.

— Alfredo M. Bonanno, La joia armada (1977)