La insurrecció és el lleu emergir d'una trivialitat: cap poder no es pot
regir sense la servitud voluntària de qui el pateix. Res millor que la
revolta no revela que són els mateixos explotats qui fan funcionar la
màquina assassina de l'explotació. La interrupció estesa i salvatge de
l'activitat social esquinça d'un cop el vel de la ideologia i fa aparèixer
les reals relacions de força; l'Estat es mostra aleshores com el que és:
l'organització política de la passivitat.

— Anònim, Ai ferri corti (1998)

No es pot negar que la natura no tingui en nosaltres gran influència
per portar-nos on vol i fer-nos ben o mal nascuts; però cal confessar
que té sobre nosaltres menor poder que el costum, perquè allò natural,
per bo que sigui, es perd si no és cuidat, i l'educació ens fa sempre
a la seva manera, com aquesta sigui, malgrat la natura.

— Étienne de La Boétie, Discours de la servitude volontaire (1549)

Donant-li unes voltes al post de l'enyorança de fa uns dies, més que enyorança el que sentia era una mica de ràbia. Ràbia per tot el que la mercantilització sense límits de l'espai internet ens ha anat prenent poc a poc. Gent com Manuel Castells van ajudar a fotre'ns-la ben doblegada. Transparència, horitzontalitat, etc. Crèiem que hi havia un bri d'esperança en que mitjançant la tecnologia podríem arribar a un lloc més just. I al final tot era un anunci ben gran per una nova subscripció. Embrace, extend, and extinguish, i torna a començar. Willkommen im Technofeudalismus.

"La història de la civilització és la història de la domesticació.
El llenguatge, el temps, el número i l'art són les eines d'aquesta
alienació primordial; estructures que medien la nostra experiència
i ens separen d'una connexió directa i salvatge amb el món. Hem
intercanviat la totalitat del ser per la seguretat d'una gàbia
tecnològica que anomenem progrés."

— John Zerzan, Future Primitive (1994)

He estat unes bones hores recuperant webs via The Wayback Machine. Recordant i enyorant vells temps. Resulta que al 2003 em dedicava a fer wardriving i a provar IPv6.

Records a banda, no crec que hi hagi massa cosa a salvar (la intenció inicial era recuperar posts antics). Molta cita de gent cancel·lada (Chomsky) i alguns comentaris fora de lloc (a veure si m'he de cancel·lar a mi mateix). El que certament no ha canviat és el meu recel pels gestors de blogs genèrics (wordpress i família), i que acabo fent un generador estàtic i patada endavant.

Puc estar
Sense convicció
Sense anhel
Per a res més gran

Puc estar
Sense riquesa
Amb una mica d'amor
Aquí només cal això

Potser aquí es pot viure, potser aquí es pot creure
En allò que un vol?
Potser aquí es pot viure, potser aquí es pot creure
O no creure en res, en res?

No a l'església, sinó a la taverna
Per aquest camí fosc caminem
Allà l'aigua es torna vi, el vi en esperança
I això és el que l'ànima anhela
No a l'església, sinó a la taverna
Per aquest camí fosc caminem
Allà el cel és obert per a tothom
Que hi vulgui entrar

La felicitat d'un
És la desgràcia d'un altre
Sols un instant d'eufòria
Li és concedit a algú

Adoració d'estàtues
Vigilància del cos
La nit
Ho permet i tot s'oblida

I quan la sort ens toca, ja desitgem alguna cosa
Molt millor
I quan ho hem obtingut tot, ens inclinem
Davant d'un déu nou, un déu nou

— Kotiteollisuus, Taivas On Auki (2011)

"Vaig anar als boscos perquè volia viure deliberadament,
enfrontar-me només als fets essencials de la vida, i veure si
podia aprendre el que m'havien d'ensenyar, per no descobrir,
en el moment de morir, que no havia viscut."

— Henry David Thoreau, Walden (1854)

"Si la llibertat té un significat real, ha d'incloure la llibertat de
viure sota una configuració social diferent, la llibertat d'abandonar la
pròpia comunitat i la llibertat de desobeir ordres."

— David Graeber & David Wengrow, The Dawn of Everything: A New History of Humanity (2021)

Cap plaer real ens pot arribar a través del mecanisme racional de l'explotació capitalista. El plaer no té regles fixades que el categoritzin. Tot i així, hem de poder desitjar el plaer. D’una altra manera, estaríem perduts.

La cerca del plaer és, per això, un acte de voluntat. Un rebuig ferm de les condicions fixades pel capital, és a dir, dels seus valors. El primer d'aquests rebutjos és el rebuig al treball. La cerca del plaer només pot venir a través de la cerca del joc.

Així, el joc assumeix un significat diferent del que estem acostumats a donar-li en la dimensió del capital. Com a ociositat serena, el joc que s'oposa a les responsabilitats de la vida és una imatge falsa i distorsionada del que realment és. En la realitat de la lluita contra el capital, en el període present de l'enfrontament i en les seves relatives contradiccions, el joc no és un "passatemps", sinó una arma de lluita.

— Alfredo M. Bonanno, La joia armada (1977)