"Vaig anar als boscos perquè volia viure deliberadament, enfrontar-me només als fets essencials de la vida, i veure si podia aprendre el que m'havien d'ensenyar, per no descobrir, en el moment de morir, que no havia viscut."

— Henry David Thoreau, Walden (1854)

"Si la llibertat té un significat real, ha d'incloure la llibertat de viure sota una configuració social diferent, la llibertat d'abandonar la pròpia comunitat i la llibertat de desobeir ordres."

— David Graeber & David Wengrow, The Dawn of Everything: A New History of Humanity (2021)

Cap plaer real ens pot arribar a través del mecanisme racional de l'explotació capitalista. El plaer no té regles fixades que el categoritzin. Tot i així, hem de poder desitjar el plaer. D’una altra manera, estaríem perduts.

La cerca del plaer és, per això, un acte de voluntat. Un rebuig ferm de les condicions fixades pel capital, és a dir, dels seus valors. El primer d'aquests rebutjos és el rebuig al treball. La cerca del plaer només pot venir a través de la cerca del joc.

Així, el joc assumeix un significat diferent del que estem acostumats a donar-li en la dimensió del capital. Com a ociositat serena, el joc que s'oposa a les responsabilitats de la vida és una imatge falsa i distorsionada del que realment és. En la realitat de la lluita contra el capital, en el període present de l'enfrontament i en les seves relatives contradiccions, el joc no és un "passatemps", sinó una arma de lluita.

— Alfredo M. Bonanno, La joia armada (1977)